
ORIGEN: Els Pallaressos, del Cesc d'Àpit integral.
De la xirivia es pot consumir tant l'arrel i com les fulles, encara que la part més consumida és l'arrel. L'arrel es pot fregir, estofar, i guisar i ratllar en cru en una amanida, en aquest cas cal afegir-ne tot seguit suc de llimona, ja que s'oxida. Per a aquests usos sempre cal escollir xirivies menudes, ja que les grosses (que van bé per als brous) són més fibroses. És insubstituïble en els brous.
Una recepta antiga i senzilla per fer un xeroviat o crema de xirivies comença: es bull la xirivia en llet d'ametlles, després es trituren les xirivies, i es passa per un tamís, i per finalitzar es lliga amb crema de llet i se serveix amb formatge ratllat.